El jutjat de lo
social núm. 10 de Barcelona dóna la raó a la CNT en considerar que, d’una
banda, el contracte temporal fet al treballador havia de ser en realitat
indefinit, i de l’altra, que la finalització de la relació laboral implica la
vulneració de dos principis fonamentals de rang constitucional.
El treballador va ser contractat per RACC Serveis
Mèdics S.A. l’any 2013 amb un contracte temporal. Com els ha vingut passant a
molts/es dels seus companys/es, cada sis mesos, o bé se li prorrogava el contracte,
o bé se li’n feia un de nou concatenat amb l’anterior, sempre sota la modalitat
temporal d’eventual per circumstàncies de la producció.
L’abril de 2015 es va constituir als serveis mèdics
del RACC la secció sindical de la CNT, sumant-se així a la secció que aquest
sindicat ja tenia constituïda a la central d’alarmes (Acaservi S.A.). La
precarietat contractual no el va frenar per a ser-ne el delegat, i per a
comunica-ho de manera immediata a l’empresa. Des de llavors, la secció sindical
ha mantingut una fructífera activitat reivindicativa, aconseguint millores en
les condicions laborals. A més, el juny de 2015 va presentar una demanda contra
el RACC en la que reclamava, entre altres aspectes, que se li reconegués el
contracte com a indefinit. La resposta de l’empresa fou la de no renovar el
contracte amb el treballador, que va finalitzar el passat 30 de novembre de
2015.
Arrel de la finalització de la relació laboral, el
treballador va presentar una nova demanda contra el RACC, en la que
sol·licitava la readmissió al seu lloc de feina, en entendre que la decisió de
l’empresa amagava una represàlia per la seva activitat sindical, ja que fins a
la constitució de la secció sindical, els contractes s’havien anat prorrogant
sense problemes.
La reivindicació no es va limitar als jutjats, sinó
que la CNT va decidir obrir conflicte contra el RACC, realitzant accions de
protesta arreu de l’Estat Espanyol. El treballador va rebre també el suport
d’una bona part dels seus companys/es de feina, suport expressat de múltiples
maneres, entre altres, portant samarretes al lloc de feina en les que es
reclamava la seva readmissió.
El jutjat de lo
social núm. 10 de Barcelona dóna la raó a la CNT en considerar que, d’una
banda, el contracte temporal fet al treballador havia de ser en realitat
indefinit, i de l’altra, que la finalització de la relació laboral implica la
vulneració de dos principis fonamentals de rang constitucional.
El treballador va ser contractat per RACC Serveis
Mèdics S.A. l’any 2013 amb un contracte temporal. Com els ha vingut passant a
molts/es dels seus companys/es, cada sis mesos, o bé se li prorrogava el contracte,
o bé se li’n feia un de nou concatenat amb l’anterior, sempre sota la modalitat
temporal d’eventual per circumstàncies de la producció.
L’abril de 2015 es va constituir als serveis mèdics
del RACC la secció sindical de la CNT, sumant-se així a la secció que aquest
sindicat ja tenia constituïda a la central d’alarmes (Acaservi S.A.). La
precarietat contractual no el va frenar per a ser-ne el delegat, i per a
comunica-ho de manera immediata a l’empresa. Des de llavors, la secció sindical
ha mantingut una fructífera activitat reivindicativa, aconseguint millores en
les condicions laborals. A més, el juny de 2015 va presentar una demanda contra
el RACC en la que reclamava, entre altres aspectes, que se li reconegués el
contracte com a indefinit. La resposta de l’empresa fou la de no renovar el
contracte amb el treballador, que va finalitzar el passat 30 de novembre de
2015.
Arrel de la finalització de la relació laboral, el
treballador va presentar una nova demanda contra el RACC, en la que
sol·licitava la readmissió al seu lloc de feina, en entendre que la decisió de
l’empresa amagava una represàlia per la seva activitat sindical, ja que fins a
la constitució de la secció sindical, els contractes s’havien anat prorrogant
sense problemes.
La reivindicació no es va limitar als jutjats, sinó
que la CNT va decidir obrir conflicte contra el RACC, realitzant accions de
protesta arreu de l’Estat Espanyol. El treballador va rebre també el suport
d’una bona part dels seus companys/es de feina, suport expressat de múltiples
maneres, entre altres, portant samarretes al lloc de feina en les que es
reclamava la seva readmissió.
No hay comentarios:
Publicar un comentario